Salvador Espriu, Espai de

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, Selva, 1913 - Barcelona, 1985) Escriptor. Cursà estudis de dret i història antiga a la Universitat de Barcelona. El 1931, als divuit anys, publicà El doctor Rip i Laia, novel·les que s'apartaren de les formulacions teòriques, encara vigents, del noucentisme. Abans d'esclatar la Guerra Civil publicà Aspectes (1934) i Ariadna al laberint grotesc i Miratge a Citerea (1935). L'any 1939, a la Barcelona ocupada i abans d'acabar-se el conflicte bèl·lic, escriví Antígona, obra de teatre estrenada el 1958, sobre el tema de la guerra fraticida i la compassió per als vençuts.

Amb el seu primer volum de poemes Cementiri de Sinera (1946) i l'obra teatral Primera història d'Ester (1948) comença la seva popularitat de la pos-guerra. La pell de brau (1960) significà la consagració popular d'Espriu, on l'autor plantejava el drama històric de Sepharad (Espanya). Llibre de Sinera (1963) circumscriu l'àmbit civil de la seva poesia a la petita patria mitificada en Sinera, mot fonèticament format confegint, al revés, les lletres que componen el nom d'Arenys.

Traduïda a diverses llengües, l'obra d'Espriu ha obtingut un reconeixement internacional i ha estat guardonat, entre moltes altres distincions, amb el premi Montaigne (1971), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972), Premi Ignasi Iglesias de la Generalitat (1978), medalla d'or de la Generalitat (1980), medalla d'or de la Ciutat de Barcelona (1982) i doctor honoris causa per les Universitats de Tolosa i Barcelona. L'any 1982 rebutjà la creu d'Alfons XII.

Fonts documentals

Gran enciclopèdia catalana.