Ramir Bruguera Borràs

Ramir Bruguera va néixer a França l'any 1908 fill de pares palafrugellencs; la seva professió era la d'ebenista. Al Palafrugell de la República va tenir una activitat destacada en els moviments socials, culturals i polítics. En esclatar la Guerra Civil va formar part del Comitè Popular Antifeixista. Durant la guerra va treballar al taller mecànic de Can Trill on feia espoletes per a obusos. Va marxar a França el Nadal de 1938 i s’establí a Perpinyà. Acabada la Guerra Civil, gràcies a la seva condició de ciutadà francès, va ajudar a refugiats palafrugellencs que es trobaven internats en els camps de concentració i va mantenir correspondència amb ells i/o els seus familiars. Participà activament en l’establiment a França o en el retorn a Espanya de bon nombre d’exiliats. El setembre de 1939 va ser mobilitzat per l’exèrcit francès que lluitava contra Alemanya. Va ser fet presoner pels alemanys i internat a Châlon-sur-Saône. Aconseguí escapar i tornà a casa seva a Perpinyà on hi va romandre fins que, a través de la resistència francesa, s’assabentà que els alemanys el buscaven. Es traslladà a viure a Bellcaire, departament de l’Aude, fins al final del conflicte quan es va tornar a traslladar a Perpinyà. Va mantenir la relació amb Palafrugell, a on tenia una residència que solia ocupar els estius. Morí a França l’octubre de 2004; la seva família va complir la seva voluntat i les seves cendres van ser escampades a Tamariu.