Sovint confosa amb una alga, la posidònia (Posidonia oceanica) és una planta aquàtica amenaçada d'extinció i endèmica del Mediterrani, és a dir, no present a cap altre mar del món. A diferència de les algues, la posidònia fa arrels, tija, fulles, flors i fruits. Les fulles poden arribar a fer un metre i es renoven cada primavera. Les tiges, anomenades rizomes, creixen horitzontals i enterrades a raó d'un centímetre cada any, s'estenen lentament i produeixen plantes a partir del primer clon. A les Illes Balears, entre Formentera i Eivissa, l'any 2006 es va descobrir una planta de posidònia de 8 km d'extensió. Es va estimar que tenia 100.000 anys i fou considerada l'organisme viu més gran i longeu del planeta. Arrela en fons sorrencs, a una profunditat d'entre 1 i 40 metres i forma extenses praderies sobre el fons marí.

Aquestes praderies són extremadament riques en biodiversitat i s'hi poden trobar fins a 400 espècies d'algues i 1.000 espècies d'animals, algunes d'elles amenaçades. Les fulles mortes i els organismes que hi viuen fixats són arrencats per les onades i, un cop arriben a la platja, serveixen de refugi i aliment a insectes, amfípodes i isòpodes. A més, les praderies actuen de refugi per als juvenils de moltes espècies d'interès pesquer i generen d'altres serveis ecosistèmics de vital importància, dels quals ens beneficiem, que són proporcionals a la seva abundància i estat de conservació. Per això és tan important la seva protecció i conservació. En aquest sentit, les praderies de posidònia estan catalogades com a hàbitat d'interès comunitari prioritari per la Directiva Hàbitats de la Unió Europea, i protegides per l'Estat i la Generalitat de Catalunya, dins i fora dels espais naturals protegits.

Praderías de posidonia, biología y ecología

A menudo confundida con un alga, la posidonia (Posidonia oceanica) es una planta acuática amenazada de extinción y endémica del Mediterráneo, es decir, no presente en ningún otro mar del mundo. A diferencia de las algas, la posidonia hace raíces, tallo, hojas, flores y frutos. Las hojas pueden llegar a medir un metro y se renuevan cada primavera. Los tallos, llamados rizomas, crecen horizontales y enterrados a razón de un centímetro cada año, extendiéndose lentamente y produciendo plantas a partir del primer clon. En las islas Baleares, entre Formentera e Ibiza, en 2006 se descubrió una planta de posidonia de 8 km de extensión. Se estimó que tenía 100.000 años y fue considerada el organismo vivo más grande y longevo del planeta. Enraíza en fondos arenosos, a una profundidad de entre 1 y 40 metros y forma extensas praderas sobre el fondo marino.

Estas praderas son extremadamente ricas en biodiversidad y pueden encontrarse hasta 400 especies de algas y 1000 especies de animales, algunas de ellas amenazadas. Las hojas muertas y los organismos que viven fijados a ellas son arrancadas por las olas, y una vez llegan a la playa, sirven de refugio y alimento a insectos, anfípodos e isópodos. Además, las praderas actúan de refugio para los juveniles de muchas especies de interés pesquero y generan otros servicios ecosistémicos de vital importancia de los que nos beneficiamos, que son proporcionales a su abundancia y estado de conservación. Por eso, es tan importante su protección y conservación. En este sentido, las praderas de posidonia están catalogadas como hábitat de interés comunitario prioritario por la Directiva Hábitats de la Unión Europea, y protegida por el Estado y la Generalidad de Cataluña, dentro y fuera de los Espacios Naturales Protegidos.

Posidonia meadows, biology and ecology

Often confused with algae, posidonia (Posidonia oceanica), also known as Neptune grass, is an endangered aquatic plant native to the Mediterranean sea. It is not found in any other sea on Earth. Unlike algae, posidonia grows roots, shoots, leaves, flowers and fruits. The leaves can reach up to 1 metre long and grow anew every spring. The shoots, known as rhizomes, grow horizontally and take root in the seabed at a rate of one centimetre per year, spreading slowly and producing plants based on the first clone. A single posidonia plant measuring 8 km long was found in 2006 in the Balearic Islands, between Formentera and Ibiza. The plant is estimated to be 100,000 years old and is considered the largest and longest living organism on the planet. Posidonia takes root in sandy beds, at a depth between 1 and 40 metres and forms extensive meadows on the seabed.

These meadows are extremely rich in biodiversity. Posidonia meadows are home to up to 400 species of algae and 1000 species of animals, some of which are endangered. The dead leaves and the organisms that live on them are uprooted by the waves. Once they reach the beach, they serve as shelter and food for insects, amphipods and isopods. The meadows also serve as shelter for the young of many species that are important for fishermen and generate other vital ecosystem services that we benefit from that are proportional to the abundance of posidonia and its state of conservation. That is why it is important to protect and preserve posidonia. Along these lines, posidonia meadows are catalogued as a priority habitat type by the Habitats Directive of the European Union and protected by the Spanish State and Government of Catalonia, both within and beyond Protected Natural Spaces.