La posidònia és una espècie amenaçada que està desapareixent progressivament. Per la seva ubicació tan propera a la costa, les seves praderies estan sotmeses a fortes pressions degudes a l'activitat humana, i per això la seva extensió a la mar Mediterrània s'ha reduït entre un 13% i un 38% des del 1960. Les principals amenaces són:

La contaminació marina

Desgraciadament, el Mediterrani es troba entre els mars més contaminats del món. La contaminació d'origen terrestre i dels emissaris de les plantes de tractament d'aigües residuals, produeixen terbolesa i impedeixen l'arribada de la llum a la planta. La descàrrega d'aigües de sentina (aigües residuals, olis i hidrocarburs) de tota mena de vaixells també són una font contaminant.

Males pràctiques de fondeig

Una de les causes més visibles de la destrucció de la posidònia és el fondeig d'embarcacions, ja siguin els morts de formigó com les cadenes o les àncores, que s'arrosseguen pel fons i destrossen o arrenquen les mates. El seu creixement lent fa que, si s'arrenquen del fons marí, triguin molt a créixer. De fet, la posidònia pot trigar entre 200 i 600 anys a ocupar una hectàrea.

Obres costaneres i urbanització del litoral

La construcció de ports esportius o pesquers, esculleres, platges artificials i altres edificacions a la línia de la costa destrueixen praderies, modifiquen l'hidrodinamisme, provoquen l'enterrament de la planta i incrementen la terbolesa de l'aigua, impedint el pas de la llum. De la mateixa manera que l'extracció de sorra i dragatges als ports, molls i embarcadors ja presents.

Espècies invasores

La presència d'espècies invasores com la Caulerpa cylindracea estan guanyant terreny a la posidònia.

Canvi climàtic

L'augment de la temperatura de l'aigua fa disminuir la quantitat d'oxigen disponible, minva el creixement de les fulles i els rizomes i, quan supera els 28ºC, dispara la mortalitat de la posidònia.

Pesca amb males arts

Les pràctiques pesqueres il·legals a fondària amb arts que destrueixen el fons marí són per fortuna, cada cop més rares, però han representat una amenaça important.

Com evitar danyar la posidònia?

1. Eviteu tirar l'àncora sobre praderies de posidònia.
2. Prioritzeu amarrar als fondejos instal·lats per a aquesta finalitat, alguns dels quals són de tipus ecològic.
3. Fora dels camps de fondeig, observeu el fons marí abans de fondejar. Sovint la posidònia es troba a pocs metres i serà visible a simple vista, d'altres caldrà mirar sotaigua amb un visor.
4. Consulteu la cartografia disponible al web de l'Hipermapa (Generalitat de Catalunya).
5. Buideu la sentina al port, així com les escombraries.

Amenazas y buenas prácticas en las praderías de posidonia

La posidonia es una especie amenazada que está desapareciendo progresivamente. Por su ubicación tan cercana a la costa, sus praderas están sometidas a fuertes presiones debidas a la actividad humana, por lo que su extensión al mar Mediterráneo se ha reducido entre un 13% y un 38% desde 1960. Las principales amenazas son:

La contaminación marina

Desgraciadamente, el Mediterráneo se encuentra entre los mares más contaminados del mundo. La contaminación de origen terrestre y de los emisarios de las plantas de tratamiento de aguas residuales, producen turbidez e impiden la llegada de la luz a la planta. La descarga de aguas de sentina (aguas residuales, aceites e hidrocarburos) de todo tipo de barcos son también una fuente contaminante.

Malas prácticas de fondeo

Una de las causas más visibles de la destrucción de la posidonia es el fondeo de embarcaciones, ya sean los muertos de hormigón, las cadenas o las anclas, que se arrastran por el fondo y destrozan o arrancan las matas. Su lento crecimiento hace que, si se arrancan del fondo marino, tarden mucho en crecer. De hecho, la posidonia puede tardar entre 200 y 600 años en ocupar una hectárea.

Obras costeras y urbanización del litoral

La construcción de puertos deportivos o pesqueros, escolleras, playas artificiales y otras edificaciones en la línea de la costa destruyen praderas, modifican el hidrodinamismo, provocan el entierro de la planta e incrementan la turbidez del agua impidiendo el paso de la luz. Al igual que la extracción de arena y dragajes en los puertos, muelles y embarcaderos ya presentes.

Especies invasoras

La presencia de especies invasoras como la Caulerpa cylindracea están ganando terreno en la posidonia.

Cambio Climático

El aumento de la temperatura del agua disminuye la cantidad de oxígeno disponible, merma el crecimiento de las hojas y los rizomas, y cuando supera los 28ºC dispara la mortalidad de la posidonia.

Pesca con malas artes

Las prácticas pesqueras en profundidad ilegales con artes que destruyen el fondo marino son por fortuna, cada vez más raras, pero han supuesto una amenaza importante.

¿Cómo evitar dañar la posidonia

1. Evita echar el ancla sobre praderas de posidonia.
2. Prioriza amarrar a los fondeos instalados para este fin, algunos de los cuales son de tipo ecológico.
3. Fuera de los campos de fondeo, observar el fondo marino antes de fondear. A menudo la posidonia se encuentra a pocos metros y será visible a simple vista, otros habrá que mirar bajo agua con un visor.
4. Consulta la cartografía disponible en la web del Hipermapa (Generalitat de Catalunya).
5. 5. Vaciar la sentina en el puerto, así como la basura.

Threats to posidonia meadows and good practices

Posidonia is an endangered species that is progressively disappearing. Due to its location so close to the coast, posidonia meadows are subject to strong pressures due to human activity. As a result, its range across the Mediterranean Sea has dropped between 13% and 36% since 1960. The main threats are:

Water pollution

Unfortunately, the Mediterranean is among the world's most polluted seas. Pollution from the land and the effluents from waste water treatment plants produce turbidity and prevent light from reaching the plant. The discharge of bilge water (waste water, oils and hydrocarbons) from all kinds of vessels is also a source of pollution.

Improper anchoring

One of the most visible causes of the destruction of the posidonia is the anchoring of vessels, whether through concrete blocks, chains or anchors, which drag along the seabed and destroy or uproot the plants. As a slow growing plant, if posidonia is uprooted from the seabed, it takes a long time to grow. In fact, posidonia can take between 200 and 600 years to cover a hectare.

Coastal construction and seaside housing developments

The construction of marinas and fishing ports, breakwaters, artificial beaches and other buildings on the coastline destroy the meadows, modify hydrodynamics, cause the plants to be buried under the sand and increase the turbidity of the water, preventing light from passing through. The same happens with the extraction of sand and dredging in ports, docks and jetties that are already in place.

Invasive species

Invasive species such as Caulerpa cylindracea are displacing posidonia.

Climate Change

The increased water temperature decreases the quantity of available oxygen and reduces the growth of leaves and rhizomes. When the water temperature exceeds 28ºC, the mortality rate of posidonia markedly increases.

Fishing with improper gear

Illegal deep-sea fishing with equipment that destroys the seabed is fortunately becoming less and less common, but it has represented an important threat in the past.

How can we avoid damaging the posidonia?

1. Avoid dropping anchor on posidonia meadows.
2. Prioritize mooring vessels at the anchorages that have been set up specifically for this purpose. Some of these anchorages are ecological.
3. Outside the anchorages, closely observe the seabed before dropping the anchor. Posidonia is often only a few metres deep and will be visible to the naked eye. Other times, you need to look underwater using goggles.
4. Consult the map available on the website Hipermapa (Generalitat de Catalunya).
5. Empty your bilge water along with your waste in the port.