Sirena, Carrer de la

En la mitologia grega i romana, figura representada en forma de noia o de dona jove i bella, a la part superior del cos, i d'ocell, a la part inferior (a l'edat mitjana apareix i es divulga una forma de sirena meitat dona i meitat peix). Amb la seva bellesa i l'encís dels seus cants, les sirenes atreien els navegants per fer-los negar en els abismes del mar. Fa referència a la llegenda popularitzada per la sardana L'Empordà, amb lletra de Joan Maragall i música d'Enric Morera.

Fonts documentals

S'anomena com a carrer ja existent en l'acta de la comissió permanent del 10 de juny de 1963, però no s'ha trobat la data d'aprovació del nom. Gran enciclopèdia catalana.