Priorat de Santa Anna, Plaça del

L'ordre del Sant Sepulcre, establerta a Jerusalem, havia fixat pels voltants de 1141 la seva casa principal a Catalunya, als ravals de Barcelona, coneguda com a església de Santa Anna. El seu patrimoni, aconseguit per via de donatius i deixes pies, incloïa propietats a Barcelona i a altres zones de Catalunya. Una d'aquestes propietats era Palafrugell: al desembre del 1194, Alfons I va fer donació a l'ordre del Sant Sepulcre dels actuals termes municipals de Palafrugell i Mont-ras.

En diferents escuts esculpits en edificis del nucli antic de Palafrugell, en fites de terme i en documentació conservada a l'Arxiu Municipal es pot veure la creu patriarcal de Jerusalem, escut que utilitzava el prior de Santa Anna, superior màxim de la comunitat de Barcelona i que incorporava als seus títols el de baró de les set torres, en referència a les torres de la muralla de Palafrugell.

Fins al segle XIX Palafrugell va estar sota el domini del priorat de Santa Anna de Barcelona, un domini compartit amb els monestirs de Cruïlles, de Sant Pere dels Galligants o de Sant Feliu de Guíxols i entre altres senyors que també hi tenien propietats i drets adquirits.

Fonts documentals

Expedient del ple del 26 d'abril de 2001.