Havanera, Rotonda de l'

Dansa i cançó sorgida a Cuba a la primera meitat del segle XIX; de vegades també és anomenada contradanza criolla.

L'havanera té un temps moderat i es basa en un compàs binari. Presenta uns esquemes rítmics molt característics i un ús freqüent de les síncopes. Consta d'una introducció breu seguida per dues seccions, la primera en mode menor i la segona en mode major.

Sol ser cantada per grups de tres o quatre veus acompanyades per instruments com la guitarra, el contrabaix i l'acordió. Es canta en català o en castellà.

Prové de la country-dance anglesa, que va arribar a Cuba a mitjan segle XVIII en diferents formes gràcies als espanyols, que ja l'havien assimilada, als francesos a través d'Haití o als anglesos mateixos.

Cap a la segona meitat del segle XIX, l'havanera també es va difondre per Europa i sobretot per Espanya, on va arrelar com a cançó de taverna i va començar a formar part del repertori de les societats corals. Compositors com Camille Saint-Saëns, Emmanuel Chabrier, Claude Debussy, Maurice Ravel, Isaac Albéniz, Manuel de Falla o Xavier Montsalvatge van compondre havaneres.

Durant la segona meitat del segle XX va experimentar una gran revifada en diverses localitats de la costa gironina gràcies a moviments de tradicionalització, sovint relacionats també amb interessos turístics. El repertori actual, molt popularitzat a tot el país, prové de la tradició de la sarsuela i de la cançó de taverna; inclou, a més, composicions noves elaborades segons els estructures tradicionals.

Els recitals d'havaneres sovintegen a les festes majors de les localitats catalanes, i també es fan nombrosos festivals dedicats exclusivament a aquesta cançó que poden tenir una assistència multitudinària de públic i entre els quals destaca la cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell, instaurada l'any 1966.

Fonts documentals

Gran enciclopèdia de la música.