Compostatge casolà

A Palafrugell, cadascun de nosaltres gene­ra 2,29 kg de residus al dia. Al cap de l'any, cadascun de nosaltres en genera 835,85 kg; D'aquests, el 40% (334 kg) són matèria or­gànica que es pot compostar. Només separem correctament el 8% de la ma­tèria orgànica.

Què és el compostatge?

El compostatge és un procés que es dóna a la natura, que recicla les restes orgàniques i així s'autoabasteix de nutrients. D'aquesta manera tanca el seu propi cicle.

És un procés natural en què se sotmet la ma­tèria orgànica a una transformació biològica per obtenir compost, un adob útil per a l'agri­cultura i la jardineria. Aquesta transformació està causada per l'acció dels microorganismes (fongs, bacteris, etc.) i de la fauna típica del sòl (cucs, cargols, etc.) en condicions aeròbies, és a dir, amb presència d'oxigen.

I el compostatge domèstic?

El compostatge domèstic consisteix a aprofitar les restes orgàniques de la cuina i del jardí a la pròpia llar per reciclar-los en adob natural que podem aplicar a les nostres plantes, al jardí o a l'hort. Així tornem els nutrients al sòl i tanquem el cicle de la matèria orgànica.

Abans de començar…

1. Afegeix restes seques i humides amb una proporció del 50%.
2. Busca una ubicació correcta. El compostador ha d'estar en contacte directe amb el terra, mai sobre paviment. És aconsellable que sigui un lloc amb poca insolació i resguardat del vent i la pluja.
3. Col·loca una capa drenant a la base del compostador. A la base convé afegir-hi una capa d'uns 10 cm d'al­çada de material sec (branques, troncs, fulles seques, palla, etc.) per afavorir el drenatge i l'aireació. Per evi­tar que el compostador s'enfonsi pel pes, de manera que la barreja no rebria l'oxigenació necessària des de la base, es pot calçar sobre quatre pedres planes.

Restes que es poden compostar

• Restes de menjar cuinat, restes de fruita i verdura, carn i peix, closques d'ou, marisc i fruita seca, marro de cafè i restes d'infusions, taps de suro, serradures, llumins, pa sec, gespa, flors i rams marcits i fullaraca.
• Restes de fruita i verdura
• Pa sec i restes de menjar cuinat
• Gespa i altres herbes
• Flors, rams i fulles verdes o seques
• Restes de collita.
• Petita poda i branques triturades.
• Serradures de fusta natural
• Closques d'ous i fruita seca
• Marro del cafè i restes d'infusions

Composta amb moderació

• Restes de carn i peix, ossos, espines i res­tes de marisc, taps de suro, paper de cuina i tovallons de paper bruts de menjar, cítrics, cendres de fusta i carbó.

No compostis!

• Serradures de fusta tractada o conglomerats, residus inorgànics i no biodegradables, pinassa, pols d'escombrar, excrements d'animals, paper i cartró amb tintes i burilles de cigarreta.

Fracció seca i humida

Les restes orgàniques es poden classificar en funció del contingut d'aigua. La fracció humida és la que aporta aliment als organismes responsables del procés de com­postatge i la fracció seca absorbeix l'excés d'aigua i contribueix a la circulació de l'oxigen.

• Fracció humida: Restes de fruita i verdura, restes de carn i peix, restes de menjar cuinat, flors i rams, gespa, restes de l'hort.
• Fracció seca: Closques d'ou, fruits secs i marisc, ossos i espines, taps de suro, tovallons de paper, poda i fulles seques.

Què hem de fer per tenir un compost de qualitat?

1. Barrejar sempre restes humides i restes seques.
2. Controlar la humitat.
3. Voltejar sovint.

Com podem saber si el compost està llest?

El compost triga entre 4 i 6 mesos a madurar. Cal tenir en compte que a l'hivern el procés és més lent que a l'estiu, degut a les baixes temperatures. Per saber si ja està llest s'ha de comprovar que el composta:

• Té un color marró fosc o negre i taca molt poc les mans perquè no és gaire humit.
• Fa olor de terra de bosc
• No s'hi reconeix cap tipus de resta, excepte al­guna branqueta o pinyols, que triguen més a descompondre's. Es poden separar amb un gar­bell per tornar-los a posar dins el compostador.
• La temperatura és la de l'ambient per la falta d'activitat dels organismes, no fumeja.