Ajuda'ns a evitar les ocupacions

Què hem fet des de la Policia Local per evitar les ocupacions?

• Hem millorat la coordinació policial amb els diferents operadors de la seguretat pública de la ciutat, especialment amb els Mossos d'Esquadra.
• Rebem formació específica de fiscalia i d'altres professionals especialitzats en la lluita contra aquest tipus de delicte, per combatre amb claredat les múltiples formes i tipus d'ocupació.
• Controlem i inspeccionem els habitatges ocupats, emetent informes sobre les diferents problemàtiques com connexions il·legals a la xarxa d'aigua, llum o gas, deficients condicions de seguretat, habitabilitat, higiene i salubritat, fets que suposen un risc per la resta de veïns i veïnes.
• Comuniquem la instrucció d'ofici de diligències al jutjat per totes les ocupacions que tenim coneixement amb l'objectiu de donar visibilitat la situació actual, aplicant la legislació vigent i actuant proactivament en les comunitats i barris del nostre municipi amb l'objectiu de millorar les situacions de vulnerabilitat i la convivència.
• Formem part d'una mesa de treball que té com a principal objectiu la coordinació en els treballs per identificar els habitatges ocupats en col·laboració amb les àrees d'Acció Social, Serveis Jurídics i Govern Obert.
• Disposem d'un servei extern que en cas de necessitat, tancarà de manera urgent i en les primeres hores, els espais que s'hagin ocupat de manera il·legal.

Què us recomanem per prevenir l'ocupació?

La major part de les ocupacions que es produeixen al nostre municipi són per part de grups organitzats, que fan negocis lucratius venent o llogant els pisos que ocupen il·legalment. Les ocupacions il·legals, a més, solen provocar problemes de convivència i perills associats a les connexions precàries i fraudulentes dels subministraments d'aigua, llum i gas.

És molt important, per tenir èxit en la lluita contra les ocupacions il·legals, la col·laboració de la ciutadania. Encara que les persones hagin consumat el delicte i constituït l'estada, existeixen diferents possibilitats per poder recuperar l'habitatge en pocs dies, especialment si el propietari és una persona física.

Per evitar les ocupacions us recomanem que:

• La porta de la comunitat ha d'estar sempre tancada i es recomana l'ús de panys de seguretat als portals.
• No obriu a persones desconegudes i aviseu a la policia en cas d'observar persones sospitoses a l'interior de l'edifici que siguin alienes a la comunitat.
• Tingueu present, en cas d'existir en la comunitat pisos buits, que aquests són l'objectiu de les màfies d'ocupació. Cal avisar sempre a la policia en cas d'observar persones alienes a la propietat manipulant portes o panys.
• Denuncieu a la policia immediatament quan detecteu una ocupació il·legal. En tractar-se d'un delicte flagrant, la prova de càrrec que constitueix la denúncia veïnal permet als agents tenir les proves suficients per demostrar que l'accés il·legal s'ha fet en aquell moment, i això els habilita l'accés per procedir a l'expulsió dels ocupants il·legals i a la recuperació de l'immoble.
• Us recordem que en el cas de denúncia, l'ocupant no té per què saber qui ha denunciat.

Falses creences

Els ocupes es poden quedar a l'habitatge si passen 48 hores

Aquesta és una de les creences més esteses i errònies sobre l'ocupació. No hi ha cap llei que estableixi que, després de 48 hores, la policia no hi pugui intervenir. El que sí que passa és que, depenent de si l'ocupació es considera violació del domicili o usurpació d'immoble, el procediment legal varia:

• Violació del domicili (article 202 del Codi Penal): si l'habitatge ocupat és el domicili habitual d'una persona, la policia pot desallotjar els ocupants de manera immediata sense necessitat d'una ordre judicial.
• Usurpació d'immoble (article 245.2 del Codi Penal): si l'habitatge no és la residència habitual del propietari (per exemple, una segona residència o un habitatge buit), cal una denúncia i un procediment judicial per al desallotjament, que pot trigar més temps.

Els ocupes tenen més drets que els propietaris

Una altra creença errònia és que els ocupants il·legals estan més protegits per la llei que els legítims propietaris dels habitatges. En realitat, el dret a la propietat privada està reconegut a la Constitució Espanyola (article 33) i hi ha mecanismes legals per recuperar un immoble ocupat.

Si bé el procés de desallotjament pot trigar en funció de la càrrega judicial i dels recursos interposats pels ocupants, això no vol dir que tinguin més drets que el propietari.

Els ocupes es poden empadronar i això els dóna dret a quedar-se

L'empadronament no atorga drets de propietat ni legalitza l'ocupació. La inscripció al padró municipal és un acte administratiu que només té efectes a nivell censal i d'accés a serveis públics, però no suposa un reconeixement de dret a romandre a l'habitatge ocupat.

Qualsevol pot ser víctima de l'ocupació

Els casos d'ocupació d'habitatges habitats són extremadament rars. En la gran majoria dels casos, les ocupacions accedeixen a habitatges deshabitats, molts en desús durant llargs períodes i que solen ser de grans propietaris, bancs o fons d'inversió amb pisos buits, encara que també es poden veure afectats petits propietaris amb segones residències.

Desallotjar els ocupes és impossible i pot trigar anys

El temps que triga un desallotjament depèn de múltiples factors, però no és cert que sigui impossible. Si l'ocupació és en un habitatge habitual, el desallotjament és immediat. En els casos d'usurpació d'immobles, la durada del procediment varia, però amb la Llei 5/2018, de 11 de juny, de modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil, en relació a la ocupació il·legal d'habitatges s'han agilitzat els terminis per al desallotjament en cas d'habitatges de particulars, reduint el procés a pocs mesos en la majoria dels casos.