El contracte caducat de la zona blava ens surt molt car

Hi ha coses que sorprenen. No perquè siguin complicades, sinó perquè eren perfectament previsibles. El contracte de la zona blava tenia data de caducitat. No ha caducat abans d'hora ni per sorpresa. Simplement, ha arribat el dia... i ningú havia preparat el que venia després.

L'1 de gener de 2026 el contracte va quedar caducat. Sis mesos després, Palafrugell continua funcionant amb una pròrroga d'un contracte de més de 25 anys. Mentre altres municipis aprofiten aquests processos per modernitzar la mobilitat i facilitar la vida als seus veïns, aquí continuem encallats.

I això té conseqüències. Sense un nou contracte no es poden implantar les zones verdes per als residents, ni crear nous espais d'aparcament estratègics per afavorir el comerç i els serveis del centre. És a dir, no només es perd temps; també es perden oportunitats.

Però el més greu és que aquesta falta de previsió acaba sortint cara. En la majoria de municipis que disposen de zones verdes, els residents paguen aproximadament un 80% menys que amb la tarifa ordinària de la zona blava. Aplicat a un ús habitual de l'aparcament regulat -especialment durant els mesos d'estiu- això pot representar un estalvi d'uns 300 euros anuals per a molts palafrugellencs.

Dit d'una altra manera: la inacció també es paga. I la factura no arriba a l'Ajuntament; arriba als veïns.

Des d'ERC Palafrugell ja vam advertir durant tot el 2025 que això passaria. No calia cap bola de vidre, només una mica de previsió. Quan un contracte té data de finalització, el més responsable és preparar el següent amb temps. Governar també és anticipar-se, no només reaccionar quan el problema ja és sobre la taula.

Aquest cas és una mostra més d'una manera de gestionar que massa sovint arriba tard. Els problemes no desapareixen perquè s'ajornin. Al contrari: es fan més grans i els acaba pagant la ciutadania.

I encara hi ha una altra qüestió pendent. Fa quatre mesos vam demanar que es fes públic l'informe de l'Oficina Antifrau sobre aquest expedient. Quatre mesos després, encara continua guardat en un calaix. Si realment no hi ha res a amagar, no hi ha cap motiu per no publicar-lo. La transparència no consisteix a omplir discursos; consisteix a facilitar la informació quan se sol·licita.

Mereixen una gestió que planifiqui, que rendeixi comptes i que posi sempre els interessos dels veïns per davant de les excuses.

Endavant, Palafrugell!