Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN)

Torre de guaita de Sant Sebastià

La Torre de Sant Sebastià, de titularitat municipal, és una torre de guaita construïda pels volts del 1440 davant l'amenaça que representava la pirateria a la costa; la planta baixa es va destinar a capella, dedicada a Sant Sebastià.

L'ermità advertia del perill amb foc durant la nit i fumades i tocs de campana de dia. La torre compta amb tres plantes i terrat, matacà, merlets i espitlleres; la planta és rectangular però acaba en semicercle a llevant, el lloc destinat a l'altar.

Està situada en el cim de la muntanya de Sant Sebastià, sobre el penya-segat de Romaboira, a uns 165 m, sobre el nivell del mar; el lloc s'anomenava ja tradicionalment Sa Guarda. Des d'aquí s'observa la zona costanera compresa entre la Vall d'Aro i el Montgrí; aquesta situació explica que es constituís en la torre principal de guaita dins el sistema defensiu de Palafrugell i Mont-ras.

La delimitació de l'entorn de protecció de la Torre s'ha definit seguint criteris visuals, ambientals i tenint en compte la seva ubicació en un paisatge rural. S'ha valorat la posició de l'edifici sobre el penya-segat que limita amb el mar i el caràcter forestal del seu àmbit proper fins al traçat del carrer de Pau Casals, on el sol esdevé urbà. Aquest eix viari s'ha considerat el límit de l'entorn fins a una distància des d'on ja no és visible la torre.

Normativa

• Disposició addicional primera, punt segon, de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català, per la qual la Torre de Sant Sebastià té la condició de bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument
• Resolució de 30 d'octubre de 1995, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de la Generalitat de 25 d'octubre de 1995, de delimitació de l'entorn de protecció de la Torre de Sant Sebastià, a Llafranc (Palafrugell, Baix Empordà) (DOGC núm. 2128 de 15 de novembre de 1995)
• Decret de 22 d'abril de 1949 sobre protecció de castells espanyols (BOE 5 de maig de 1949)

Torre de Can Mario

La Torre de can Mario, de titularitat municipal, és una edificació singular d'estructura de ferro projectada per l'arquitecte General Guitart i Lostalo, construïda entre 1904 i 1905 per Talleres del Arquitecto Juan Torras, de Barcelona, amb les funcions de dipòsit regulador de la pressió de l'aigua.

Està situada en l'espai central de l'antiga fàbrica de suro, al nucli urbà de Palafrugell. És una obra plena de singularitat tècnica, espacial, volumètrica i estilística amb caràcter únic en el context del patrimoni cultural de Catalunya, essent una excel·lent mostra de l'arquitectura de ferro, extrem al qual cal afegir el seu valor de fita urbana i referència visual. S'ha delimitat al seu voltant un entorn de protecció seguint criteris visuals, ambientals i paisatgístics.

Normativa

• Resolució de 10 de maig de 2000, per la qual es fa públic l'Acord de 2 de maig de 2000, del Govern de la Generalitat, de declaració de bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric, a favor de la Torre de can Mario, a Palafrugell (Baix Empordà), i de delimitació del seu entorn de protecció (DOGC núm. 3146, de 24 de maig de 2000)

Platja del Port Bo

La platja del Port Bo, a Calella, va ser inicialment port natural de Palafrugell i va esdevenir un centre d'activitat comercial i pesquera. Conserva el traçat original dels carrers, i els blancs edificis porxats en primera línia de mar: el conjunt és un bon exemple d'arquitectura tradicional.

L'entorn de protecció del conjunt històric del Port Bo defineix dos àmbits situats als dos extrems del conjunt que ocupen les zones del Port Pelegrí i el Canadell, ja que aquests sectors complementen visualment el conjunt històric.

Normativa

• Resolució de 2 d'agost de 1995, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de la Generalitat de 25 de juliol de 1995, de declaració de bé cultural d'interès nacional, en la categoria de conjunt històric, del sector del Port Bo de Calella de Palafrugell i de delimitació del seu entorn de protecció (DOGC núm. 2103, de 20 de setembre de 1995)
• Decret de 15 de setembre de 1972, publicat al BOE de 24 d'octubre de 1972, el qual declara determinats sectors de la Costa Brava paratge pintoresc, entre els quals hi ha Calella de Palafrugell