Isabel Vilà i Pujol, Carrer d'

Isabel Vilà i Pujol (Calonge, 1843 - Sabadell, 1896). Va entrar a la historiografia catalana gràcies al relat que va fer el diputat Caimó al Foc de la Bisbal (1869). I per aquesta causa també Carles Rahola la va enlairar a la categoria d'heroïna. Va tenir presència en la implantació de la Primera Internacional (AIT) al Baix Empordà, i va crear la Federació Local de l'Associació Internacional de Treballadors de Llagostera.

La seva participació en la campanya Fora quintes, la sol·licitud d'una biblioteca per als obrers a Llagostera, la seva lluita per assolir la jornada de cinc hores per als infants que treballaven a les fàbriques, etc., la varen fer una dona paradigmàtica en el seu temps.

Després d'estar exiliada a Carcassona, a la caiguda de la I República, on va poder formar-se com a mestra, el 1880 va tornar a Catalunya, on va exercir com a pedagoga a Barcelona i a Sabadell.

Fonts documentals

Ferrer i Gironés, Francesc. Isabel Vilà i Pujol. La primera sindicalista catalana. Llagostera: Ajuntament i Arxiu Municipal de Llagostera, 1996.