Teresa Juvé

Teresa Juvé Acero, nascuda a Madrid l'any 1921, és una pedagoga i escriptora catalana d'origen madrileny. Es va establir al Baix Empordà durant la guerra civil espanyola, i en acabar el conflicte hagué d'exiliar-se amb la seva família i fou retinguda en un refugi de dones del centre de França. El 1970 tornà a Catalunya i s'establí a Roses, on fou professora al seu Institut de batxillerat juntament amb el seu marit, amb qui col·laborà en la seva lluita política. A la mort del seu marit es va establir a Esclanyà.

Juvé Ha escrit nombrosos llibres sobre la història de Catalunya del segle XVI amb un estil proper al d'Arthur Conan Doyle i sobre la memòria dels exiliats. El 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi. L'any 2018 va rebre el Premi Memorial Francesc Macià. El 7 de febrer del 2021 va celebrar el seu centenari presentant una nova novel·la, El degollador de Vallvidrera.

Vídua del polític socialista català Josep Pallach ha estat sempre implicada i compromesa amb la Fundació Josep Pallach, que té la seva seu situada a Palafrugell.

Li va ser concedit el Diploma en un acte d'entrega celebrat el 16 de maig de 2024.