Una dimissió inesperada. O potser no tant

Si bé entra dins del joc polític deixar una alcaldia per ocupar un lloc a l'administració de la Generalitat, hi ha un aspecte que, com a partit, ens preocupa: la manca de paraula. Si repassem tota la campanya de les eleccions municipals de fa un any i escaig, trobarem un munt de referències del senyor Fernández a la seva prioritat absoluta a comandar Can Bech. Repetia una i altra vegada que a la casa hi faltava un lideratge fort. Fou un mantra durant els sis anys en que el PSC fou a l'oposició: a l'ajuntament calen lideratges forts, com si el treball en equip no fos una metodologia vàlida per comandar la nau municipal. Com a partit de govern, estem molt satisfets del treball en equip portat a terme durant aquests anys. De fet, de tant en tant li recordàvem al Sr. Fernández que el seu lideratge fort va convertir una desavinença de govern en una crisi que desembocar en una moció de censura el 2017.

El fins ara alcalde explicava que la situació de l'administració local, segons la seva apocalíptica visió, era catastròfica i només es podia redreçar manant la nau ell, fet que passades les eleccions no solament no ha pogut demostrar, sinó que ha reconegut que l'Ajuntament gaudia de bona salut. Quatre anys per tornar Palafrugell al lloc on es mereix repetia una i altra vegada, per acabar dient que ningú com la meva experiència, compromís i bagatge.

Què tenim al cap d'un any? Res. Cap projecte engrescador ni transformador de la vila i molts projectes volàtils de planificació. Només cal constatar l'obra pública per adonar-se que hem entrat en un període de parsimònia. Això sí, un hotel més a Aigua Xelida. Durant aquests darrers mesos ja intuíem que el senyor Fernández el fatigava el dia a dia de l'alcaldia. De fet, era l'únic batlle que simultaniejava tres feines alhora: a més d'alcalde, tenia càrrec a la Diputació i un negoci particular (només cal visitar l'agenda pública d'abans de l'estiu per constatar que la mitjana d'hores al matí que passava a l'ajuntament era de tres per tal de poder compaginar-ho tot). A més, una qüestió que ens sobta, repassant la seva agenda, és la quasi nul·la dedicació a rebre ciutadans.

Resumint: d'una banda ens sorprèn el seu abandonament de l'alcaldia, però d'altra ja deixava veure pinzellades que l'únic que l'interessava el 2023 era tenir un acceptable resultat electoral que li garantís grimpar a altres càrrecs.

I ara què? Moltes incògnites. La futura alcaldessa, triada a dit, no es distingeix per l'esperit de lideratge del seu antecessor, ni coneixem quin model de poble té en ment. En els quatre anys a l'oposició, no li vam sentir la veu en cap debat sobre Palafrugell. Ni en la campanya electoral, que fou una figura poc visible. Ni, a diferència d'alguns dels joves regidors d'aquest Ajuntament, s'ha distingit per la seva implicació en el teixit social i juvenil de Palafrugell.

Pel bé de Palafrugell, desitgem a la futura alcaldessa molta sort i encerts, al grup d'ERC ens trobarà sempre que aposti pel progrés de la nostra vila.