Torna Can Bech

Torna Can Bech. La pandèmia va justificar, sens dubte, la seva interrupció. Però no estem segurs de que hagués de ser tan llarga. A un país on, des de fa mesos, es pot anar als estadis, a concerts, teatres i cinemes amb aforament complert, pensem que la distribució de Can Bech podria haver sigut una realitat ja fa un temps. El Govern ho ha vist diferent, com tantes altres coses que veiem diferents i, per fi, surt de nou. Ho celebrem.

Aquesta primera columna de l'època COVID, aviat COVID-ómicron, l'escrivim pensant, en primer lloc, en tantes persones que han patit la malaltia, les seves seqüeles i les que l'han patit indirectament a causa de la mort d'un familiar o amic.

A Palafrugell, segons dades de la Generalitat a 30 de novembre, un total de 3.027 persones han patit la malaltia, es a dir un 12'85% dels censats a la Vila. A Catalunya hem arribat fins al 13'48%, per tant Palafrugell, en el conjunt de la pandèmia, no presenta les pitjors xifres, com si va fer en algun moment puntual.

Altre cosa és el que fa referència al pitjor: la pèrdua de vides. A Palafrugell hem de lamentar 91 morts, el que significa el 3% sobre les persones que han patit la malaltia. A Catalunya aquesta xifra és el 2,31%. Aquí la diferència marca una més gran gravetat a Palafrugell. Creiem que una hipòtesi per explicar això pot ser la infecció massiva a la Residència Palafrugell Gent Gran.

Lamentablement el Govern Local no va voler posar en marxa una comissió d'investigació sobre la situació a PGG. La fiscalia ha arxivat la causa derivada de la denúncia d'un grup de familiars. Mai sabrem el que realment va passar. Continuem creient que no es tractava, a priori, de cercar responsabilitats, sinó saber que s'havia fet malament per evitar-ho en el futur. En segon lloc volem agrair a sanitaris, personal ajudant i voluntariat la seva immensa tasca. Totes i tots estem agraïts al seu esforç, a la seva valentia i a la seva feina ben feta. Han suplert amb escreix la incapacitat de la Generalitat, l'administració directament responsable de les retallades pre-COVID i de la lluita contra la pandèmia. El darrer desastre que patim és el col·lapse de la pagina on obtenir el passaport COVID. Desastre que no deixa de ser anecdòtic en relació a tota l'actuació des dels primers dies de la pandèmia fins avui mateix. Volem també reconèixer l'esforç de tantes persones que, empresaris, autònoms o assalariats, han vist perillar la seva economia a causa de la pandèmia. Elles i ells han aguantat i estan fent possible, en circumstàncies molt difícils, que tots puguem tirar endavant.

Tota la ciutadania tenim la responsabilitat de posar-hi de la nostra part: ajudant a l'economia local, complint amb les normes sanitàries, i vacunant-nos: en el mon desigual, injust, en el que vivim, els que ens podem vacunar som uns privilegiats. No deixem passar l'ocasió.

Acabem amb una reflexió: afrontem canvis decisius, venen anys de grans transformacions tant per la pandèmia com per el canvi climàtic. La sortida d'aquesta crisi global multifactorial pot anar en dos direccions: endarrere, es a dir empitjorant. O construint entre tots una alternativa millor. Aquest és el dilema en el que ens trobem i sobre el que hem de decidir ja mateix. Volem deixar clara la nostra opinió: no fer res o no fer el que toca, és anar endarrere. En el proper número de Can Bech ho explicarem en el cas de Palafrugell.