Plaça Nova

El nostre govern local ens fa pensar en el govern català: té una marcada predisposició a no abordar els problemes de fons del municipi: li agrada ficar-se en camises d'onze vares. Un dels principis bàsics del bon govern és no tocar allò que poc o molt, segurament de manera millorable, funciona. I si es vol acabar de perfeccionar, cal parlar amb els agents de l'àmbit sobre el que es vol actuar.

El nostre govern aquest principi bàsic no el sol tenir en conte: per això va encarregar un misteriós projecte d'ordenació a Plaça Nova. Diem misteriós ja que en el darrer Ple no van voler o no ven saber explicar ni la causa d'haver encarregat el projecte ni els objectius que es pretenen assolir ni a qui havien escollit ni els motius per l'adjudicació.

I misteriós també per què no coneixem l'abast del projecte, a part d'una nova ubicació de les terrasses, que sembla que finalment no serà la que s'adoptarà. Preveia, per exemple, la substitució de les 2 torres de publicitat, anacròniques i que moltes vegades son un niu de residus de paper. Creiem que un sistema electrònic de publicitat seria molt més adequat. Es preveu en aquest projecte, no sabem si vigent o suspès, una carta de colors per els tendals, una tipologia del mobiliari a les terrasses? Seria una mesura adequada per crear un ambient encara més agradable que l'actual. Es té en compte el pla d'usos del centre de la vila, que regula l'ús dels locals buits. Cal fer-ho per evitar tenir sorpreses desagradables.

I misteriós, també, ja que els bars i restaurants que operen a la zona van ser informats del projecte, no consultats: els hi van mostrar com quedaria. Evidentment el dibuix no satisfeia a ningú i sembla que s'ha hagut que revisar en base a la proposta dels propis empresaris. Tot plegat, un disbarat: ocultació, oblit de consultar als usuaris, tensions creades innecessàriament amb els empresaris, actuacions desafortunades d'algun membre del govern al llarg del debat, diners gastats en un projecte que potser finalment no servirà per a res. En resum: un exemple de manual de com no s'ha de governar.

Però heus aquí que quan, després d'un acord de principi amb el operadors, el tema semblava pacificat i reconduït, el govern hi ha posat la cirereta: la brigada de jardineria tala quatre de les magnífiques mèlies que son el front vegetal del nord de la plaça. Cometre arboricidis és una pràctica dissortadament habitual al nostre país. L'excusa no pot ser altre: estaven malalts. És un clàssic. Sap el nostre govern que els arbres malalts es curen. Altra excusa: eren un perill. En aquest cas cal preguntar des de quan existia aquest perill i si no podia ser eliminat amb tractament i una poda correcte. Quan escrivim aquestes línies l'operació no és acabada: queden els quatre troncs, testimonis tristos, patètics, del arbres desapareguts i el govern ens diu que seran replantats amb magnòlies. Si us plau no acumulin més disbarats: magnòlies no, no trenquin el front de les mèlies, no més arbres exòtics: replantin amb mèlies, mantinguin homogènia la façana nord, facin que l'empresa concessionària les cuidi bé per a que no emmalalteixin i no sumin disbarats. Estem parlant de plaça Nova.