Núria Rivas In Memoriam
Can Bech número 63 octubre-novembre 2018
Fou en el Ple del mes d'agost passat quan, per unanimitat, s'acordava denominar el Centre Municipal d'Educació amb el nom de la Núria Rivas Mascarós, una proposta que des del mateix moment en que es va plantejar (com és sabut i notori) va tenir tot el suport unànime del nostre grup. En aquest sentit, cal recordar que fou durant el nostre govern quan, d'una banda, es va impulsar l'acord d'elevar a la Comissió de nomenclàtor la possibilitat que un equipament o espai públic del municipi pogués portar el nom de la Núria (Ple d'abril de 2014) i, de l'altra, l'acord del Consell Escolar Municipal de data 19 de maig de 2014, on es va proposar a aquesta Comissió que l'equipament triat fos, justament, el Centre Municipal d'Educació.
La Núria va formar part de la corporació municipal des del 2003, on va ostentar diversos càrrecs, regidora d'Educació (2003-2007), de Benestar Social (2007-2009), primera tinenta d'alcalde i regidora d'Urbanisme, del 2009 al 2011. Des de les eleccions del 2011 fou membre de l'oposició encapçalant la llista del grup municipal l'Entesa-Junts per Palafrugell i va restar exercint les seves responsabilitats polítiques fins al moment en què, malauradament, ens va deixar, el mes d'abril de 2014.
Des del PSC voldríem destacar el seu compromís amb el municipi, la dedicació i l'esforç que va esmerçar per fer de Palafrugell una vila cada dia millor, i d'una manera molt especial amb l'educació i els temes socials. També la seva valentia en l'acció política, la seva sensibilitat, la capacitat de comunicació, el coratge mostrat davant la malaltia. Fou una persona de conviccions fermes, lluitadora pels seus ideals irrenunciables, però alhora dialogant per tal d'intentar trobar ponts i consensos.
Amb la Núria compartíem que la millor política d'integració començava a l'escola, articulant una xarxa educativa pública i universal i posant l'accent en la lluita contra el fracàs escolar com a peces fonamentals per evitar situacions d'exclusió social. Volíem aconseguir pel nostre poble un model educatiu de qualitat i per això vàrem afavorir la implantació de les aules d'acollida, dels espais de benvinguda, vam apostar pel repartiment ordenat d'alumnes amb necessitats educatives, pels plans educatius d'entorn, pels projectes de convivència...; una aposta decidida envers l'educació que, deixeu-m'ho destacar, va tenir com a punt més important el Projecte Educatiu de Ciutat (el primer de les comarques gironines i en el qual hi vàrem esmerçar tantes i tantes hores plegats), i la construcció del propi Centre Municipal d'Educació.
És per això que creiem del tot encertat distingir el seu record posant el seu nom a l'equipament que ella (al capdavant de la regidoria i amb el nostre suport dins el govern) va lluitar i estimar tant. Un Centre Municipal que s'ha distingit per projectar una visió de la formació com a l'eina més poderosa de transformació individual i col·lectiva. Un equipament que de manera paral·lela al compromís amb la qualitat educativa ha tingut clar des del seu naixement un compromís social evident, esdevenint (a més d'espai d'aprenentatge) un punt de trobada de la ciutadania i de generació i de cohesió social d'una comunitat plural com la nostra. Perquè la realitat és diversitat i perquè Palafrugell és una ciutat diversa; i el Centre ha tingut (i ha de continuar tenint) un estret compromís amb aquesta diversitat. Tal com la Núria volia.
Un homenatge a la Núria que des del PSC creiem que ha de ser (alhora) una oportunitat per pensar en el futur de l'educació a casa nostra. En aquest sentit, demanen als actuals responsables d'Educació que mirin endavant, que pensin en el futur, que defineixin nous projectes, que construeixin noves propostes, que perseverin en la voluntat de millora; perquè ens cal un CME que sigui cada cop més eina de participació ciutadana, més element de cohesió social, més connectat amb la realitat del municipi; que resti obert i sensible a tots els matisos i a les realitats culturals i socials de la nostra vila. Aquest és el repte; perquè segur que ella no ens perdonaria que féssim una aturada en el camí, que miréssim enrere i penséssim que s'ha acabat la feina.