Mariners de terra endins

Fa pocs dies vaig demanar a un grup d'infants de Palafrugell que pintessin qualsevol cosa que fes referència a la mar Mediterrània sobre unes rajoles de ceràmica. Volia saber quina era la seva percepció d' aquesta mar que ens uneix però em van contestar: què és la Mediterrània? i es van posar a pintar imatges que van trobar al seu mòbil, no pas de la seva memòria o de la seva imaginació.

Pensava que el resultat de la meva demanda podia ser deficient, que no sabrien potser quina és la forma d'aquest mar, dibuixar una onada, una barca, un peix, un monstre marí o situar els països de la seva costa però no m'esperava que la resposta fora una absència completa de coneixements i de referències.

Vaig preguntar si sabien on era el mar, si havien vist mai el mar i la resposta d'alguns, dels mes menuts va ser No. No han vist el mar. Viuen a Palafrugell. Els vaig preguntar si sabien què és l'horitzó i ràpidament els més grans ho van buscar al mòbil. L'horitzó és això! em van dir, ensenyant-me la ratlla. És el límit entre la mar i el cel?, em van preguntar. No, l'horitzó no és res, tant sols és el límit del que podem veure, pensar o imaginar i és per tot això que estem aquí, els vaig respondre.

I ara podria començar l'article que se'm demana però no serveix de gaire res predicar per a uns adults d'idees fixes cóm diferent i més senzilla podria ser la nostra vida si confiéssim més amb nosaltres mateixos, superant les pors i els horitzons que ens paralitzen.

Només cal enlairar-se per allunyar l'horitzó i poder veure fins l'altra riba d'una mar més gran i per això no calen diners ni pantalles sinó la voluntat d'enraonar i entendre.

Bones Festes i Bon Any Nou.