L'economia i les persones
Can Bech número 83 juliol-setembre 2025
El Tren petit va ser pensat al segle XIX per transportar mercaderies entre les indústries, el port de Palamós i l'Estació del tren gran. El transport de persones va venir després, i quan la indústria del segle XX, molt abans de la percepció actual del canvi climàtic, va considerar que el transport per carretera era més eficaç, el Tren petit va desaparèixer sense cap consideració pel transport de les persones. Igual com ara està passant amb l'Aeroport de Barcelona: els interessos d'algunes empreses passen pel davant de l'estructura òptima de transport públic, el mediambient i l'equilibri territorial.
La força dels grups de pressió econòmics (indústria, comerç, construcció, serveis) és encara tan poderosa que fa oblidar als polítics la necessitat de trobar alternatives socials i mediambientals a les economies purament mercantilistes. Així passa també a Palafrugell, on al Ple de maig es va aprovar la llista dels 10 membres del Consell Municipal de Promoció Econòmica. Segons el nostre parer, no són prou representatius de les necessitats i interessos actuals de la nostra societat, ja que es basa únicament en un criteri mercantilista i classista (propietaris d'actius i empresaris) pensat en el benefici de les seves empreses. S'oblida el criteri de selecció basat en l'economia mediambientalista, sensible a la situació de forta pressió especulativa, canvi climàtic i necessitat de canvi en polítiques de residus, energies renovables, estalvi i gestió de recursos naturals.
Hi trobem a faltar representants de sindicats, d'associacions i grups de pressió que defensin els interessos de les persones, ja siguin treballadors en actiu, persones en recerca de feina o jubilats. És especialment preocupant la dificultat per trobar representants del món del medi ambient. És una llista pensada per seguir organitzant festes i festetes. Seguim escoltant els violins mentre el Titanic s'enfonsa.
Un cop més, oblidem que les decisions polítiques per a una promoció econòmica han de tenir en compte els nous reptes del segle XXI donant resposta als criteris més elementals de sostenibilitat i sobrietat, posant en marxa accions sobre l'espai públic que facin perceptible de la forma més amable possible un canvi de tendència en les prioritats de progrés.
No ens recordaran pels nostres bons negocis ni superàvits, sinó per l'empremta més social dels nostres actes. Sabem ben poca cosa de la tècnica empresarial que va convertir en milionari Torres Jonama, però ens queda inesborrable el seu mecenatge en favor del progrés social i cultural de la societat palafrugellenca.
Així van les coses.