I ara què?

Ara fa dos mesos, en l'article d'aquesta mateixa revista, Esquerra feia una crida als que en aquell moment formaven l'equip de govern perquè aparquessin les diferències i es posessin a treballar. Hem de reconèixer que vam fracassar. Tant en el ple del mes de gener com en el de febrer vam instar Juli Fernández i Albert Gómez a fer les paus, segellant aquell el pacte és vigent en un acte públic. Impossible. Per què? Doncs segurament perquè el pacte feia més de tres mesos que estava trencat, i en crisi des de feia molt més.

Un dels fets que més lamentem és que el principal motiu del trencament no hagi estat l'afer del Golfet. El mes de d'octubre vam presentar una moció per tal que es declarés nul·la la llicència de l'obra i poguéssim cercar, tots plegats, una solució a aquesta problemàtica. El govern es va enrocar, va menystenir la nostra proposta i va tirar pel dret. Sense esperar la resposta de la Generalitat a les al·legacions enviades per l'equip de govern de Palafrugell, el mes de desembre aquest va aixecar la suspensió.

A la pràctica, això vol dir que el govern ha permès que les obres estiguin en un estat proper a la seva finalització. A nosaltres, com a tots els ciutadans que admiren el patrimoni paisatgístic de Palafrugell, ens preocupa enormement aquesta circumstància.

Ara, el Departament d'Urbanisme ha interposat un recurs contenciós administratiu. Aquest fet demostra clarament que s'hi continuen trobant irregularitats. Mentre la Generalitat, Salvem el Golfet i tots els palafrugellencs que s'estimen el nostre municipi i els seus tresors naturals posaven el crit el cel contra els que van permetre la construcció d'aquell nyap, els regidors del govern encetaven batalletes polítiques que no han fet altra cosa que malmetre la imatge del nostre Ajuntament i el nostre poble.

I ara què? Ens pregunta aquests dies molta gent pel carrer. Doncs el regidors d'Esquerra sabrem actuar de forma coherent i factible. Sense preses i parlant amb tots els grups polítics que vulguin dialogar amb nosaltres, serem capaços de presentar una proposta que doni estabilitat a la governabilitat de Palafrugell. La premissa imprescindible serà que el nostre interlocutor o interlocutors siguin capaços de posar el comptador a zero. A partir d'aquí, planificar aquests més de dos anys que resten abans de les eleccions i posar-nos a treballar. Si no és així, lamentant-ho molt, Palafrugell entrarà en un període de paràlisis de difícil solució. Nosaltres no ens vendrem ni per una cadira ni per un plat de llenties.