Hivern de vagues

Aquest hivern és mogut: sectors claus dels serveis públics estan protagonitzant una època de conflictes. Ningú pot dir que li ve de nou. Sanitat i educació són sectors efervescents. Junt amb cultura i acció social són quatre pilars bàsics de l'estat del benestar. Correm el risc que ben aviat hàgim de parlar de l'enyorat estat del benestar.

De resultes de la crisi del 2008 Artur Mas (ara militant de Junts per Catalunya) va aplicar una política de retallades de la que encara no hem sortit: són molts els retards i no acabem de posar-nos al dia.

Com sempre sol passar en aquests casos, els municipis han de donar la cara per les administracions superiors. Com ha passat sempre es fan miracles i s'aguanta el cop. La paradoxa espanyola és que l'administració més propera al ciutadà, la que millor detecta problemes i com solucionar-los, ha sigut laminada entre l'estat central i les comunitats autònomes. I, tanmateix, l'administració local és la que, normalment, millor administra recursos. Si avui els nostres pobles i ciutats estan mínimament equipats, mantenen (els que poden) una cohesió social i tenen idees clares de futur, és gràcies a les polítiques municipals.

A Catalunya, amb l'excepció del Govern tripartit de Pasqual Maragall, aquest menyspreu ha sigut més greu encara: la Generalitat de Jordi Pujol va ser profundament anti municipal per raons electorals. Després de l'època del tripartit, el desgovern ha sigut colossal i el municipi, una vegada més, han pagat els plats trencats.

Palafrugell no n'és excepció. Podem escriure sobre exemples ben actuals: el nostre CAP necessita urgentment una ampliació. El nostre consistori compleix amb el que el govern autònom li demana: adquireix, a preu de mercat, un solar adjacent al CAP actual. A partir d'aquest moment silenci. Allà roman el solar criant esbarzers.

Segon exemple: pels anants i vinents de la demografia sembla que s'ha de menester un tercer institut. El nostre grup era més partidari de la posada en marxa d'un o més instituts escola. Però la decisió fou posar en marxa un tercer institut.

A base de mòduls, naturalment, l'especialitat del govern de la Generalitat. I s'escull un centre educatiu ja existent per encabir-hi els mòduls del nou institut. Se sacrifica un centre a canvi d'unes instal·lacions provisionals.

I aquí ve la nostra crítica al govern local: en comptes d'exigir solucions ràpides i clares als dos problemes, es plega a l'anar tirant i li fa l'onada al govern català. Paga i calla, deixeu fer i no oblideu que el primer és el partit. Hem de quedar bé com sigui: aquest sembla el missatge que ha acordat el nostre govern amb els successius governs de la Generalitat.

Nosaltres pensem que un govern municipal ha de ser autònom i més enllà de les implicacions o sintonies ideològiques ha de posar les necessitats del poble per davant. Malauradament, no ha sigut així i continuem esperant l'ampliació del CAP i una sortida adequada al tercer institut.

No ens estranya que mestres i sanitaris estiguin revoltats. I no ens estranyarà que un govern local feble hagi d'assumir canvis en profunditat el dia 28 de maig.