Futur

Tenim per davant un futur incert per definició. I no un futur de mitjà o llarg termini, sinó també el més proper. Ens toca gestionar un recurs vital i del que no n'anem sobrats com és l'aigua. Ara mateix, tota l'aigua que estalviem és temps que guanyem. Però a part d'esperar que els embassaments s'omplin, que només ho faran si plou de manera abundant a les capçaleres, també ens cal que plogui a la terra baixa per fer saó per l'agricultura i per alleugerir el patiment dels assedegats boscos. I aquí se'ns obre un altre front. Gaudim d'un paisatge que enamora, on el verd dels pins es fon amb el blau del mar. Vist de lluny. Ara bé, si ens endinsem en aquesta verdor veurem que la realitat és més amarga. Els boscos cruixen per la prolongada manca de pluges i l'abandó des de mitjans segle passat fa que tot sigui un continu arbori i arbustiu tant verticalment com horitzontal: un polvorí. Fins que no encertem la fórmula per una gestió forestal adient, hem d'anar fent esforços en prevenció. Preparar-nos per, en cas de necessitat, tenir temps per salvar, per ordre: persones, béns i patrimoni natural. Com bé sabeu, aquestes dues situacions -sequera i prevenció d'incendis- les estem gestionant actualment.

Intentem avançar escenaris del futur immediat. Cal planificar Palafrugell per enfortir els lligams comunitaris i el millor lloc on ferho és en l'espai públic. Cal que carrers i places siguin espais de trobada. Espais de convivència. Llocs on les relacions de veïnatge fructifiquin. Aquests vincles comunitaris ens han de donar, socialment, més capacitat de gestionar les incerteses futures. I quines poden ser aquestes situacions? Crisis econòmiques que s'encadenen, crisis de biodiversitat, caos climàtic,...

Quan diem que cal planificar Palafrugell per aquest futur incert, també demanem fer-ho escoltant les veus expertes que s'alcen des de diversos àmbits i que no coincideixen amb les que s'han escoltat tradicionalment i que ens han dut a la vora del precipici.

Per tant, ara que s'acosta la possibilitat de triar el rumb d'un nou Palafrugell, pareu bé l'orella i escolteu els missatges. Aquells que repeteixen velles fórmules, encara que les vesteixin de joventut, d'experiència o de màgiques soluciones tecno-optimistes, ens conduiran irremeiablement al precipici. D'aquells que parlin sense tabús de quina és la greu situació actual, com a mínim ens els podrem escoltar car saben quina és la situació de partida i ens poden proposar solucions per no acabar al fons del precipici. I els que sí que haurem d'escoltar atentament seran els que siguin capaços d'introduir en el debat la frugalitat* o, fins i tot, el decreixement** perquè difícilment tindrem futur (la civilització occidental) si no parem de consumir al ritme actual els recursos que el planeta ens dóna.

*La frugalitat és una actitud conscient i responsable cap al consum, que implica reduir els desitjos materials per viure amb menys i millor, buscant la satisfacció en altres àmbits. Es tracta d'una pràctica que promou la simplicitat voluntària i la moderació en les necessitats per aconseguir una vida més sostenible i satisfactòria.

**El decreixement és una teoria que qüestiona el creixement econòmic com a objectiu, proposant una disminució de la producció i el consum per aconseguir una economia més sostenible i justa. Implica la redistribució del treball, la promoció de la producció local i la desacceleració de la tecnologia per garantir un futur equilibrat i viable per a tothom.