El temps no espera

Quan l'immobiliari es transforma en actiu financer, tota la ciutat esdevé actiu financer amb la col·laboració dels planejaments urbanístics elaborats en temps anteriors a la crisi climàtica. Sectors sencers del seu espai es troben vinculats estretament a la lògica de les rendes financeres d'aquells que no li donen més valor que el de location per obtenir beneficis ràpidament.

El xalet del Golfet, els Jardins Rubió i Tuduri, el Canadell, l'Hotel d'Aigua Xelida, en són exemples que ja trobem també a l'interior de l'Empordà on malgrat els esforços del Pla Territorial d'Urbanisme apareixen grues arreu com a vàlvula d'escapament per l'esgotament del sòl a la costa.

Aquesta transformació dels valors del sòl en zones ben situades en rendes financeres és conseqüència de la compra d'actius llençats pels bancs centrals per afrontar primer la crisi financera i després la crisi sanitària.

Els jardins de Sa Riera Living en són un bon exemple però també ho és el cas dels Jardins Rubió i Tuduri a Calella, l'Hotel d'Aigua Gelida, el Canadell, la Muntanya de Sant Sebastià i el Xalet del Golfet.

Totes aquestes masses de capitals invertits en l'immobiliari de les ciutats van a parar on és rentable i no tenen cap vocació de finançar tot el que no ho és tant o gens com pot ser la rehabilitació, construcció d'habitatges socials per a gent jove o gent gran, millora de l'eficiència energètica en edificis a gran escala, desartificialització de sòls, mesures d'estalvi de recursos naturals: triatge i recuperació de residus en benefici d'una economia circular de proximitat, creació de comunitats de renovables per pal·liar la pobresa energètica, polítiques d' educació inclusives per a joves i gent gran, etc. que en canvi son importantíssims per donar resposta a la crisi ecològica . Ben al contrari, el que produeixen és un augment de les desigualtats socials i espaials.

El moment que vivim és transcendent i a l'abast de les polítiques locals amb els recursos que disposem. Si els polítics desertem del pensament abstracte: la recerca de la veritat, la justícia, la raó i de forma acrítica ens adormim o ens dediquem a pensar al ritme de les passions polítiques: la raça, la nació, la indiferència entre comunitats segregades com una nova forma de la lluita de classes; en comptes d' utilitzar arguments racionals consolidarem les fractures socials, la justificació ideològica de l'odi racial i del totalitarisme que finalment assolarà la humanitat.