Demagògia, incoherència i contradicció

Els socialistes de Palafrugell sempre hem cregut en la política municipal s'ha de basar en l'acord i el consens, en la suma de voluntats, en la discrepància s'ha de manifestar des de la lleialtat i on l'interès local ha de prevaldre per damunt dels interessos partidistes o personals.

Durant els anys d'alcaldia de Juli Fernández (2011 al 2017) el nostre grup, amb l'alcalde al capdavant, vàrem treballar (i molt), amb total independència però alhora amb total lleialtat cap els nostres socis de govern i amb voluntat de consens. A vegades amb més èxit, a vegades amb més dificultats; i, sempre, sempre, amb honestedat i sincerat.

L'acord es basava (o almenys així ens ho semblava) en el model de poble que volíem, expressat tant en el propi Pla de Govern 2015-2019, com també en les accions recollides dins el Pla Estratègic pel Desenvolupament Econòmic i la Cohesió Social 2013-2018, el qual, justament, fou revisat i actualitzat tot just tres mesos abans que esclatés una moció de censura (orquestrada per CiU i aprofitada per ERC) que ens va portar a l'oposició, tot i haver guanyat les eleccions (per tercera vergada consecutiva).

La veritat és que mai (mai) ens hauríem pensat viure quelcom de semblant a Palafrugell. Una moció que va obeir, segons el nostre parer, a interessos partidistes i personals, i que es va pretendre justificar per la seva legitimitat sense tenir en compte que legitimitat no sempre significa ni el millor ni el correcte.

Sigui com sigui, la moció de censura es va consumar (19 de maig de 2107), i va confirmar el canvi donant pas a un nou govern a l'Ajuntament. El nou alcalde, en el seu discurs d'investidura, va proclamar les seves prioritats i les mesures que proposava per revertir aquells aspectes que no l'hi agradaven del nostre govern, i va assegurar que, amb ell, canviarien com un mitjó: en concret, va esmentar la millora de la recollida d'escombraries, el donar un nou impuls a la cultura popular, la pacificació de la mobilitat dels carrers de Palafrugell, o el tocar de peus a terra amb l'esport.

I, dos anys després d'aquest nou govern, què en queda d'aquelles bones intencions?; perquè després del temps transcorregut i els pobres resultats aconseguits, semblen un miratge. Senyors i senyores del govern, el temps tot ho posa a lloc, i ara, cada vegada més, se'ls hi està veient el llautó: res de nou, cap projecte transcendent (la seva màxima realització un parc per a gossos!!!), el poble cada vegada més brut i desendreçat, i una manca total de noves propostes. Tot molt preocupant i decebedor, com aquella restauració de la torre de Can Mario que de tant lenta ja comença a semblar l'obra de la seu.

Aquí s'ha fet i s'està fent molta demagògia i hi ha massa incoherència i contradicció. En general, molt soroll i molta mediocritat, que ha trastocat una manera de fer política municipal que en els darrers anys si per alguna cosa s'havia destacat era per la seva correcció en les formes i en la manera d'expressar les diferents opinions en debat polític. No hi ha frontera més inquietant que la que separa la crítica política de la ganyota demagògica; és, malauradament, la política del fangar, que no construeix res però tot ho embruta.

Creiem, sincerament, que al llarg dels sis anys de govern continuat el grup municipal del PSC vàrem demostrar a bastament la nostra dedicació, honestedat, i austeritat. Foren les nostres divises i les nostres prioritats (igual que ara a l'oposició). Nosaltres, el grup municipal del PSC, des de l'endemà mateix de la ratificació de la censura (i com sempre hem fet) hem procurat desenvolupar el nostre paper amb rigor, fent en aquest cas una oposició contundent i, a la vegada, constructiva i amb aportacions, defensant el nostre programa, aportant una alternativa real, al servei de la ciutadania de Palafrugell. Una alternativa que esperem, el proper mes de maig, torni a revalidar la confiança de la majoria de ciutadans i ciutadanes del municipi.