Defineixen les ordenances fiscals i pressupostos el poble que volem?

Darrerament s'han celebrat dos plens molt interessants després de la moció de censura del passat 19 de maig. Un d'ells, l'ordinari d'octubre per aprovar les ordenances fiscals i l'altre, extraordinari de mitjans de novembre, per aprovar els pressupostos.

Des de l'Entesa, els esperàvem amb curiositat per saber si el nou govern sortit de la moció definiria el seu nou model de poble, donat que era una bona ocasió.

Referent a les ordenances fiscals, hi ha punts amb els que hi estem d'acord, d'altres de millorables i un, el qual afecta a una gran part de ciutadans de Palafrugell, que no compartim en absolut: l'increment del 2,5% de l'IBI. Tal com vam manifestar en el ple, moltes persones que paguen aquest impost són pensionistes que tenen un increment de les pensions d'un 0,25% anual. A més, hi podem sumar que els salaris de la majoria de les persones en actiu no superen, en cap cas, el 2%.

El Sr. Piferrer va argumentar que la decisió de concentrar la puja en un sol rebut perquè en el conjunt de tributs i taxes, l'encariment s'acosti a la xifra d'inflació. El nostre grup no està d'acord amb increments uniformes que, segons el nostre parer, són injustos. Opinem que cada ajuntament hauria de poder modular la seva fiscalitat amb l'objectiu de que sigui més equitativa i acord a les necessitats dels nostres ciutadans. Pel que fa als pressupostos, que són la manera de com el govern dóna a conèixer les prioritats d'acció i ens indica quines són les necessitats que hem de cobrir, l'Entesa no hi veu cap iniciativa política significativa.

Analitzant el capítol 1, que s'incrementa un 4,5%, per les puges enrederides de l'1% del 2017 més l'1% del 2018, però també per noves contractacions, sobretot a l'àrea de seguretat ciutadana, considerem que en els augments de plantilla s'ha de tenir molta prudència. Sovint, amb un augment de personal es pretén solucionar un problema que políticament no es sap com resoldre. Segons la nostra visió, la contractació de nous professionals ha de ser en funció, única i exclusivament, de projectes o programes concrets en temes de serveis a les persones.

L'increment d'ingressos degut a l'augment del 2,5% de l'IBI que comentàvem abans, no aniran a finalitats d'economia social o desenvolupament econòmic, és a dir, no s'adapten al marc social del municipi. Per exemple, Palafrugell està adherit a la Xarxa de Municipis de l'Economia Social i Solidària i estem convençuts que iniciatives així són capaces de crear llocs de treball a la localitat, especialment per a persones aturades majors de 50 anys.

Pel que fa a l'equipament patrimonial, concretament el Museu del Suro, trobem que l'increment de l'aportació és mínima. Tenint en compte la quantitat i qualitat de patrimoni industrial surer restaurat, una dotació econòmica més àmplia potenciaria les possibilitats d'atraure més turisme industrial i cultural, amb l'increment conseqüent d'activitat econòmica al municipi.

Finalment, mirem cap als barris de Palafrugell. Segons la nostra visió, queden oblidats, excepte la Sauleda, que s'ha d'acabar d'executar el carrer Carrilet i algunes façanes, dins de l'actuació del Pla de Barris que l'any 2018 finalitza. El nostre grup no comparteix les ordenances fiscals ni els pressupostos que s'han aprovat, doncs no són sensibles al model de poble que aspirem per tots els palafrugellencs.