El turisme i tot el que seguí

Acabada la postguerra, el turisme i tots els sectors derivats van substituir el suro com a principal motor econòmic. El turisme, però, no era un fenomen nou ni desconegut. Abans de la guerra havia estat una activitat reduïda, circumscrita a les classes més acomodades de la societat catalana, espanyola i europea. Els russos de Cap Roig, Nicolas Woevodski i Dorothy Webster, són l'exemple més revelador d'aquest tipus de turistes. A mitjan anys vint van arribar al municipi i van construir dalt del cap Roig un castell d'inspiració tardomedieval i un jardí botànic que ha arribat a acollir més de 500 espècies botàniques de tot el món.

L'any 1933 va celebrar-se en el santuari de Sant Sebastià una primera assemblea de turisme, davant destacades autoritats de la II República, amb la intenció de planificar una demanda que anava en augment i limitar el creixement desmesurat en la franja marítima. El 1932 s'havia creat el Foment de Turisme Municipal i tres anys més tard, arran dels acords presos en l'assemblea de Sant Sebastià, l'Associació de Municipis i el Patronat de la Costa Brava, organismes carregats de bones intencions que la Guerra Civil es va encarregar d'esborrar.

A partir de 1955 va produir-se el definitiu boom. La vila va continuar creixent i van aparèixer nous barris per acollir la població immigrada mentre que a la franja marítima van proliferar els habitatges de segona residència. De la dècada dels seixanta daten algunes de les infraestructures més aplaudides –l'autovia de Calella (1967)– i més discutides –el port esportiu de Llafranc (1963)–, nous centres educatius i altres equipaments i activitats vinculades amb l'esport i la cultura (l'estadi Josep Pla Arbonés, la Casa de Cultura...).

Una transformació urbana que anava en consonància amb un ressorgiment cultural i social de la vila que va organitzar les Festes de Primavera l'any 1963 arran de la prohibició governamental de celebrar el Carnaval, i la Cantada d'Havaneres de Calella el 1967 per recuperar unes cançons d'una època en què més d'un havia provat de fer fortuna a Cuba.

Sa Perola, Oficina de Turisme de Calella
Can Bassa Rocas a Llofriu, inici de la ruta del Americanos

Ajuntament de Palafrugell

Calella, Llafranc, Llofriu, Tamariu

Carrer Cervantes, 16 · 17200 Palafrugell
972 613 100 ·  ajuntament@palafrugell.cat
P1712400I

No heu trobat el que buscàveu?

Ajuntament de Palafrugell
Institut de Promociò Econòmica de Palafrugell
Institut de Mitjans de Comunicació Pública de Palafrugell
Institut Municipal d'Esports de Palafrugell
Museu del Suro de Palafrugell
Unió Europea FEDER
Diputació de Girona
Fundació Palafrugell Gent Gran
Consorci per a la gestió dels edificis del Centre Fraternal i del Cercle Mercantil
Segell Premi Administració Oberta 2017
Segell Infoparticipa 2014
Llicència Creative Commons