Josep M. Vives i Sureda

Josep M. Vives i Sureda (Fonteta, 15 de juny de 1924-Girona, 28 de novembre de 2007), fuster i ebenista de professió, però atleta i esportista d'afició, així com carrossaire, escultor, dibuixant, cineasta, documentalista... i també fotògraf de cada una d'aquestes passions.

El seu interès per la imatge i la creació d'imatges comença quan, als 18 anys i en plena postguerra, cau a les seves mans una antiga càmera de fusta sense visor (que ell mateix hi afegiria més tard) amb la qual pot experimentar el que llavors era gairebé un miracle: la captura del moviment.

El seu arxiu fotogràfic revela l'ús de la fotografia com a instrument per documentar la seva inesgotable capacitat creativa, sovint duta a terme amb més voluntat que mitjans tècnics, però sempre amb un estil propi, amb una mirada particular que pretén, i sovint aconsegueix, copsar l'essència del seu entorn.

Amb l'arribada del cinema amateur, cap als anys seixanta, Vives arracona temporalment la imatge fixa per dedicar-se a crear històries a partir d'imatges en moviment. Això no obstant, continua utilitzant la càmera fotogràfica per deixar constància dels canvis més significatius que esdevenen al seu barri i a la seva estimada vila.

Aquesta selecció de fotografies inclou imatges representatives de cada un dels temes que el defineixen: l'esport, la vida al barri, les festes i activitats locals, els amics i també la família. En elles, s'hi pot llegir perfectament la curiositat, l'esperit documental i la sensibilitat de la seva mirada.